[Catalan] - No parlis de mi quan me'n vagi

La fotògrafa Valentina Morera convida quatre antics amics que fa molts anys que no veu a sopar: l’Isi Solís, una funcionària autonòmica; la Nela Zubiri, una preciosa fugitiva basca; el Rat, un polític corrupte i el Nil Portolés, un dibuixant famós. A part de tots ells, a la novel·la també hi apareixen fantasmes protectors de la casa: la senyora Cogito i en Fluxus, l’espectre d’un amic mort, que conviuen amb la Valentina i preparen el terreny.
A través de tots aquests personatges, es crea una història irònica i colpidora, acompanyada de cançons que entreteixeix passat i present i fa un retrat molt acurat de la societat dels anys del franquisme, l’intent de cop d’estat... A més a més, es tracten temes propis de cada moment, com els moviments polítics durant la transició, i d’altres que són ben vigents com l’homosexualitat, la sida, la corrupció...
Una novel·la que fa una descripció de Barcelona (carrers, places, llocs importants...) i ens permet viure de prop les transformacions que pateix aquesta ciutat durant trenta anys.
-
Mercè Ibarz Ibarz (Saidí, Baix Cinca, 23 de setembre de 1954), és una escriptora, periodista cultural investigadora i professora. És doctora en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra. Va iniciar la seva trajectòria com a periodista durant la transició espanyola, el 1976, com a redactora del diari Avui formant part de la primera generació de periodistes que van començar la seva vida professional escrivint directament en català.
Narradora i assagista, com a escriptora es va donar a conèixer el 1993 amb La terra retirada, crònica de les transformacions del món rural contemporani vistes des de Saidí i relat biogràfic. Ha destacat com a biògrafa de l'escriptora Mercè Rodoreda i ha publicat recerques i estudis sobre Luis Buñuel i sobre cinema documental. Actualment és columnista de l'edició catalana d'El País i del diari digital Vilaweb, a més de professora a la Universitat Pompeu Fabra.